REPENSANT LA MORT COM A PART DE LA VIDA I LA DIGNIFICACIÓ DE L’ENVELLIMENT.
Aquest grup neix al Bages al novembre/22 amb la voluntat d’afavorir la creació d’espais de debat, informació i coneixement, encaminats a elaborar, descobrir i dibuixar noves respostes a la situació actual de la mort i la vellesa.
La mort arriba en qualsevol moment. Des d’aquest grup impulsor volem propiciar l’oportunitat de repensar aquests dos aspectes del camí de la vida, donat que són els que tenim més propers per la nostra etapa vital actual. Estem a la tardor de la vida i aquest és el nostre futut inmediat.
Volem fer-nos càrrec del nostre propi procés d’envellir i morir, de forma proactiva i positiva, sense abandonar el………. present en el que ens sentim plenament vives.
No podem preveure la mort. Tan mateix l’hem de veure, contemplant-la des de la quotidianitat
Si trenquem tabús, repensar la mort ens permet donar sentit a la vida. D’un fet dolorós en podem treure molts aprenentatges.
Òbviament, el debat, que ha de ser polièdric i tranversal ha d’incloure les diferents mirades de persones interessades i dels sectors implicats: sanitat, arquitectura, gestió i planificació de recursos públics, educació,…
El model actual, social d’atenció a la gent gran està basat en uns supòsits econòmics que no el fan sostenible NI PLAUSIBLE i caldria revisar-los. A banda la inversió de la piràmide d’edat de la població als països del primer món condiciona el SOBREENVELLIMENT FRAGILITAT I DEPENDÈNCIA. Repensar els models d’atenció personal, social i SANITÀRIA és urgent
Possibles línies de treball:
- Difondre el coneixement per la població de la legislació, els mecanismes i els recursos per a una mort digna, una bona mort, a través de trobades, tallers, debats, conferències, pel·lícules,… amb la col·laboració de forma voluntària d’associacions com DMD, l’Ajuntament, el Cineclub, el Grup de Dol, les sanitàries i sanitaris, les persones encarregades de les residències, els centres de Recursos Pedagògics,… i d’altres.
- Buscar …….alternatives al “negoci de la mort” que s’imposa en moments molt delicats i febles a fí d’obtenir un benefici econòmic desmesurat.
- Conèixer experiències diferents de centres d’assistència per a les persones grans, la legislació i organització social d’altres llocs, comunitats de convivència sèniors o intergeneracionals, la vivència de la mort en altres cultures,…
- Tenir informació de la despesa pública destinada a la gent grani i la distribució de recursos per la seva atenció.
- Constituir un espai de recursos que ens permeti fer pedagogia de l’envelliment i la mort